Més enllà de l'horitzó hi ha món per descobrir
Em fa mal el coll, noto el regust a sang, potser m'he passat, no n'estic segura.
•••°°°•••°°°•••°°°•••°°°••
Hi ha dies en els que, de cop, tot canvia. Sembla com una revelació divina que l'arcàngel Gabriel et xiuxiueja a cau d'orella. Una bonanova inesperada. Un cop de consciència comparable a quan l'Europa medieval va descobrir que existien més continents dels que coneixien.
Quan em va arribar el missatge, no el vaig saber interpretar. Però a mesura que van passar les hores, els núvols d'indicis es van convertir en una tempesta que va precipitar en rius cabalosos dels que t'hi fiques i se't enduen. El més gran dels rius se'm va emportar ben aball al mar, colpejant-me i rebolcant-me. Però va merèixer la pena, perquè prometo que de les ferides han crescut roses. El mar em va ensenyar que el món és molt més gran del que creia.
No sabia que no sabia tantes coses. Ara tinc por perquè encara n'hi ha moltes que no sé que desconec. I les vull descobrir ✨
Es veu que els únics límits en aquesta vida són els de l'ergativitat. Es veu que els horitzons de la psique es poden creuar. Es veu que Stuart Mill tenia raó quan parlava dels plaers superiors.
La Catarsi d'aquesta revelació va arribar en el moment en el que les veritats es tornen evidents. Va haver-hi un instant, en el que em vaig adonar, per fi, què és el que m'havia fet ser qui soc. La força que havia estat capaç de moldejar-me fins a convertir-me en filla de La Fractura.
Així que sí, sembla ser que ara tinc un coneixement sobre mi mateixa i el món que no tenia abans. Que n'hauria de fer, amb tant que ara en sé?
:)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada