Recepta per a fer humans (sense adulcorants artificials)

Considerant les meves accions m'he adonat del que sempre he sabut: soc súper influenciable. Crec que soc una amalgama de bocins de personalitat que li usurpo a la gent. Trossets que agafo sense pietat d'altres persones.  

Per exemple, el fet que ara escrigui en un blog no és pas cap mena d'innovació o inspiració divina. M'he unit al moviment blogger perquè així m'han dit que ho faci. I així faig molt plaentment.  Segueixo instruccions com una màquina rovellada perquè no sé com he d'actuar. Interpreto les accions i les imito, creient que és la "manera". Però de maneres n'he trobat moltes, així que cada cop que el meu entorn muta, jo muto amb ell.  

Què soc? Un peça de roba feta de draps robats i retalls amagats. 

I sota el camuflatge imitatiu? Res. Una cleptòmana de personalitats. Imito perquè no sé mai què he de fer, així que em limito a copiar. "Mono ve, mono hace"

Observo, usurpo, tracto el producte, i el faig meu. Se li'n diu transformació i regeneració. Se li diu el vaixell de Teseu. Se li'n diu input, influència i humanitat.